Núria Vinyals ens fa una proposta diferent i molt motivadora per l'hora de plàstica:
Salvatore Vinyatti és autor de poemes Haikú. Són poemes de tres versets, curts, que suggereixen, insinuen. Molt fàcils d'entendre per xiquets/es d'infantil, però que també es poden fer a cicle inicial.
Els poemes es posen dins una galeta per aconseguir el factor sorpresa, endolcir una mica l'activitat, fer-la diferent: s'utilitzen dues galetes (la idea és que siguen galetes japoneses perquè els haikú són originaris de Japó, però també es pot fer amb galetes daneses o Maria) i a dins es col·loca un paper petit, doblegat amb el poema. Un parell de punts de nocilla serveixen per enganxar. S'embolica amb paper de seda i una tira d'un paper de regal per fer el paquet bonic.
"Avui, la feina que farem està dins aquest paquet". Es reparteix un per parella i els dic que el poden obrir tots junts. Els xiquet/es obren el paquet, troben dues galetes, un paperet... després es mengen la galeta. Ja comencen l'activitat contents! Llegeixen el poema amb ganes de saber què han de fer... Parlen i intenten entrendre el significat.
Ara toca expressar el poema amb materials diversos: amb alumnes de P4 i P5 es posen papers variats (seda, cartolina, paper de regal, pinotxo, xarol...) damunt la taula pensant que hi hagen els colors que poden necessitar. A cicle inicial es dóna el material dins un sobre i toca el que toca, i amb el que tenen han de fer; és més difícil.
Finalment creen un collage. Només enganxen paper de colors damunt d'una cartolina negra. Retallen o estripen i enganxen. És una composició molt senzilla (en les fotos es pot veure que ho han representat força bé per l'edat que tenen). Queden unes obres precioses!
Font: http://blocs.xtec.cat/nvinyals/2011/11/03/educacio-visual-i-plastica-haiku-de-salvatore-vinyatti/
Núria comenta que als xiquets/es els va agradar molt i pensa que treballem moltes coses en aquesta activitat: lectura d'un poema, llenguatge diferent, bonic, entendre què ens explica i representar-ho de forma bonica i amb creativitat.
A ella li va agradar fer-ho en parelles perquè es complementen, han de posar-se d'acord, parlar com ho veuen, enriquir-se de les idees de l'altre... un altre dia, passat un temps ho van tornar a repetir perquè cada membre de la parella tingués un treball per prendre a casa.
(Aquesta activitat ha estat possible gràcies als coneixements que li van transmetre l'Arian Morera i la Teresa Riba en un curset realitzat a l’escola d'estiu del Grup de mestres de l'Anoia.)
Més info: El blog de salvatorevinyatti
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada