PASSEU UN BON NADAL!

Encara tinc unes quantes entrades pendents de publicar sobre els treballs de nadal. La veritat és que ha sigut un final de trimestre molt mogut, sense temps per dedicar-li al bloc com voldria. Però bé, durant aquestes vacances el posaré al dia i així aprofitarem les idees pel curs vinent.

Dit això, el motiu real d'aquesta entrada era desitjar-vos que passeu bones festes, que tingueu un nadal ple de moments inoblidables, que gaudiu amb la vostra gent i que inicieu un any amb una felicitat que dure per sempre!

IDEES MAGISTRALS US DESITJA BON NADAL!

Més vídeos sobre el nadal: Vídeos amb "Idees Magistrals" - Nadal

El camello cojito - Gloria Fuertes

Continuant amb el tema de les nadales, Eva Belda em diu que també necessita una en castellà que no parle massa de Déu. No sé si li agradarà, però la trobe bastant original. Es tracta d'un poema de Gloria Fuertes que explica el camí tan difícil que van passar els Reis d'Orient per "culpa" del seu camell. Abans de treballar de mestra, vaig donar teatre com activitat extraescolar en una escola i el grupet que tenia el va representar. Els xiquets es van riure molt preparant-ho! També es podria fer així, com un musical, no sé, són idees...


La cançó està extreta del disc Cantemos con... La pandilla. És d'un grup del 1970 i, com no, tinc el vinilo. Sí, sé que és una relíquia, però en aqueslla època ja feien nadales diferents, no penseu?

EL CAMELLO COJITO

(AUTO DE LOS REYES MAGOS)

El camello se pinchó
con un cardo en el camino
y el mecánico Melchor
le dio vino.

Baltasar fue a repostar
más allá del quinto pino....
e intranquilo el gran Melchor
consultaba su "Longinos".

-¡No llegamos,
no llegamos
y el Santo Parto ha venido!

-son las doce y tres minutos
y tres reyes se han perdido-.

El camello cojeando
más medio muerto que vivo
va espeluchando su felpa
entre los troncos de olivos.

Acercándose a Gaspar,
Melchor le dijo al oído:
-Vaya birria de camello
que en Oriente te han vendido.

A la entrada de Belén
al camello le dio hipo.
¡Ay, qué tristeza tan grande
con su belfo y en su hipo!

Se iba cayendo la mirra
a lo largo del camino,
Baltasar lleva los cofres,
Melchor empujaba al bicho.

Y a las tantas ya del alba
-ya cantaban pajarillos-
los tres reyes se quedaron
boquiabiertos e indecisos,
oyendo hablar como a un Hombre
a un Niño recién nacido.

-No quiero oro ni incienso
ni esos tesoros tan fríos,
quiero al camello, le quiero.
Le quiero, repitió el Niño.

A pie vuelven los tres reyes
cabizbajos y afligidos.
Mientras el camello echado
le hace cosquillas al Niño.

Gloria Fuertes

Actualització 5/1/11: Algunes il·lustracions descobertes en http://bibliopoemes.blogspot.com/2011/01/el-camello-cojito-de-gloria-fuertes-un.html:

Més imatges en el bloc de la il·lustradora:
http://mariagmarin.blogspot.com/2010/08/el-camello-cojito-auto-de-los-reyes.html