Ja pensàveu que m'havia oblidat de vosaltres, eh? Doncs no us lliurareu tan fàcilment de mi, jejeje. I com estic molt animada, començarem l'entrada amb un toc d'humor gràcies a la mà de
Pedro Cifuentes, autor del webcòmic educatiu
"En clase no se dibuja" (m'encanten les seues tires i sóc gran seguidora). Us el recomane! Segur que us sentiu identificats ;)
Com sabeu, el dilluns va començar un nou curs escolar. Un difícil curs marcat per les retallades i les "animalades" que estan fent des del govern (i no són poques...). Però tot i així, veus la il·lusió i les ganes dels companys i companyes (tant virtuals com no virtuals) i et contagien la seua energia positiva per tirant endavant front a les circumstàncies. I només saber que hi ha unes critaturetes esperant-te amb molt d'interés i que has de preparar-ho tot per ells, perquè ells no entenen de crisis ni retallades... com no m'ha d'agradar aquesta professió?
Gràcies al descans i a tot el suport rebut aquests mesos d'estiu, estic amb les piles a tope. Però malauradament hauré de gastar una gran part d'elles en altres qüestions... perquè, senyores i senyors, aquesta humil mestra està de compte enrere! En aquella famosa espera que passem pràcticament totes les dones alguna vegada en la vida. I em queda ben poc!
Així que aquest curs escolar em tocarà viure'l diferent, dedicant molt de temps a aquesta nova etapa, però no vol dir que no estaré per la xarxa. Ni molt menys! Continuaré publicant tot el que puga, almenys ho intentaré sempre que em deixen, jeje. Potser baixarà la freqüència de posts, però sempre tindré alguna cosa que contar-vos. Aquesta és la meua intenció. Després ja farem el què podrem, no?
Finalment, vull compartir amb vosaltres les paraules que ens ha fet arribar M. Àngels Trimiño de
"EI d'Educació Infantil" perquè són molt adequades per als temps que corren. Jo no ho hauria pogut dir millor!
Per a totes i tots els meus seguidors i seguidores i blocs amics: Ja queda poc per començar un nou curs carregat de noves espectatives. Jo tinc la sort de poder començar un nou curs ple d'il.lusions, però sóc conscient que molts companys i companyes no ho podran fer quedant-se a l'espera....i què llarga se'ns fa l'espera, oi? Des d'aquí vull desitjar-vos molts ànims i molta sort! Per tots vosaltres que comenceu i per aquells que esteu a l'espera us envio molta energia positiva i esperança per afrontar un nou any. Allò que ens fa diferents és que, per molts entrebancs i dificultats que se'ns plantegin, mantenim i regalem el somriure desinteressat a aquells que ho necessiten. Així que des del meu humil raconet us faig arribar aquest somriure i com diu la cançó: "un llapis mai no dibuixa sense una mà". Una abraçada i sort!!
En aquesta versió també tenim un calendari per a cada nivell d'infantil:
.jpg)
