L'altre dia "passejant" pel passadís de cicle inicial, vaig vore la decoració que tenien penjada. Com portava la càmera a la butxaca no vaig poder resistir-me a fotografiar-la. Aquests arbres de Nadal m'han paregut molt originals i és una molt bona idea que no podia faltar al bloc, jeje. Els han fet els alumnes de 1r de primària, però l'activitat és pot adaptar perfectament per a infantil.
A continuació, està el text de l'últim conte que he explicat als meus alumnes: els follets sabaters. És un clàssic, segurament molts el coneixeu, però per si no és així, ací el teniu. Existeixen moltes versions, però la que més m'agrada és aquesta. Inclueix dos cançonetes molt fàcils per a que les canten els xiquets/es, és una manera de que participen i us ajuden a contar-lo.
***** *****
Hi havia una vegada un sabater que era molt pobre. No tenia diners, només tenia un trosset de pell damunt la taula per fer unes sabates. Com estava tan trist, va pensar que ja faria les sabates demà i se'n va anar a dormir amb la seua dona.
Al matí següent, va sonar el despertador: riiiing! El sabater es va alçar del llit i se'n va anar al seu taller. Però quan va entrar, es va trobar que les sabates ja estaven fetes! Amb cara de sorpresa, les va mirar per tots els costats. Eren les millors sabates que havia vist mai!
- Qui ha fet aquestes sabates? - va pensar. I va cridar a la seua dona - Mariiiia, Mariiiia! Vine, vine!
- Però què passa?
- Escolta, tu has fet aquestes sabates?
- Jo? No. Jo no sé fer sabates! Les hauràs fet tu - va dir la Maria.
- No. Ja estaven aquí quan he arribat.
En aquell moment, va passar per allí un senyor molt ric. Va entrar a la sabateria i quan va vore les sabates va dir:
- Quines sabates més boniques! Que me les puc provar?
- Clar que sí - va resprondre el sabater.
A aquell senyor li van parèixer les sabates més còmodes que s'habia posat mai. Així que li va donar el doble de diners que valien. El sabater es va quedar molt sorprés i va anar a comprar més pell per poder fer més sabates.
Aquella nit, va fer el mateix: va deixar el troç de pell damunt la taula del taller i se'n va anar a dormir.
Com cada dia, al matí següent, va sonar el despertador: riiiing! El sabater es va alçar del llit i se'n va anar al seu taller. I quan va entrar, es va trobar dos parells de sabates ja fets! Sorprés una altra vegada, va vore que els clients començaven a fer fila a la porta de la seua sabateria. Resulta que l'home del dia anterior ho va explicar als seus amics i ells també en volien de sabates tan boniques i còmodes. Com el sabater no tenia prou sabates per tothom, els clients van començar a cantar:
Sabater, bon sabater, les sabates, les sabates... Sabater, bon sabater, les sabates m'has de fer!
El sabater els va poder convèncer per a que tornaren a l'endemà.
Amb els diners que va aconseguir dels dos parells de sabates, va poder comprar més pell. Cada nit la deixava a la taula del seu taller i al matí sempre es trobava totes les sabates fetes i enllestides.
Poc a poc, el sabater i la seua dona es van fer rics. Però, ell volia saber qui l'ajudava. Un dia d'hivern, va cridar:
- Mariiiia, Mariiiia! Vine, vine!
- Què passa?
- Necessite saber qui ens ajuda a fer les sabates perquè vull agrair-li tot el treball que ha fet.
- Doncs, saps què podem fer? - va dir Maria - Aquesta nit, en lloc d'anar a dormir, ens amagarem a l'armari. Deixarem un ciri encés damunt la taula del taller per poder vore qui entra per la nit.
Així ho van fer. I van tocar les dotze de la nit: dong, dong, dong... De sobte, es va obrir la porta i van entrar uns homenets molt petits, amb unes grans orelles de punta i molt mal vestits. Els follets contents, van arribar a la taula i van començar a treballar:
Trau el fil i torna a traure el fil, estira, estira i tap, tap, tap!
(bis)
Les mans dels follets es movien molt ràpid, però a la vegada suaument. Les sabates van quedar enllestides en un tres i no res. Semblava màgia! Quan van acabar, van fer un salt i van desaparèixer. Tot el taller va quedar ben ordenat, les ferramentes al seu lloc i les sabates ben col·locades. Pareixia que no haguera passat res.
El sabater i la seua dona no s'ho podien creure. La Maria, amb llàgrimes als ulls per l'emoció, va dir:
- Gràcies als follets som rics!
- Però què podem fer per agrair-los el que han fet? - va preguntar el sabater.
- T'has fixat en com anaven vestits? Pobrets, van quasi despullats. I amb el fred que fa! Mira, demà serà Nadal. Anem a fer-los un regal. Els cosiré roba per a que estiguen ben calentets.
- Molt bona idea, Maria.
La dona del sabater es va posar a la faena de seguida. Els va cosir uns pantalons de color roig, una casaca verda, una barretina lila i uns calcetins a ratlles plens de cascabells.
A la nit de Nadal, en lloc de pell, van deixar tota la roba plegada a la taula del taller. Quina sorpresa que s'endurien els follets!El sabater i la seua dona van tornar a amagar-se a l'armari. I quan va ser mitjanit: dong, dong, dong... es va obrir la porta i van entrar el follets cantant:
Trau el fil i torna a traure el fil, estira, estira i tap, tap, tap!
(bis)
Però, quan van arribar a la taula:
- Eh! Mira! Què és això? - va dir un d'ells.
- No és pell.
- Mireu, són pantalons! - va dir el més espavilat - Una barretina, calcetins... És roba!
Van començar a vestir-se molt contents. Tot eren riatlles, crits i cants.
- Estic guapo?
- Què calentet que estic!
- Visca, visca!
Finalment, van fer un salt i van desaparèixer. Però, no van tornar mai més. La seua faena ja estava feta... i ben feta!
I aquest conte de Nadal, ja s'ha acabat!
***** *****
A la secció material de l'hora del conte trobareu una fitxa per pintar els follets. També podeu vore-la, clicant ací.
Tinc que donar les gràcies a tota la gent que s'ha molestat en fer un clic per contestar aquest primer test. La veritat és que m'haveu donat forces per continuar amb el bloc ja que ha tingut una bona rebuda. Encara que els resultats han sigut molt bons, no deixeu d'enviar-me sugerències per anar millorant-lo així com també comentaris, crítiques, idees... el que vulgueu.
Ah! i comenteu a les vostres amistats i companys/es que existeix aquest bloc!!! Quants més serem, més riurem!! ^_^
Aquest llibre és ideal per treballar els noms de qualsevol classe de P3. Està fet amb cartolina, plastificat i enquadernat. Es poden fer jocs per a que identifiquen els noms com per exemple tapar la fotografia amb la mà i que els alumnes endevinen de qui és el nom que hi ha a la pàgina.
Per a P5 es podria fer igual, però escribint els noms també en lletra lligada.
L'autora d'aquest llibre ha sigut Fina. Moltes gràcies, eres una artista!
Aquestes últimes setmanes, durant l'hora del conte, hem estat treballant sobre el "Gegant de Guix". L'última activitat que hem fet és construir el nostre propi gegant utilitzant la tècnica del collage. Al full hi havia dibuixada la guia per a enganxar les diferents parts de la cara. Per als ulls, nas, boca i orelles hem gastat revistes. I per als cabells hem fet servir tires de paper de seda.
A la presentació que hi ha continuació estan les fotos del procés per fer un abre de nadal gegant i penjar-lo al passadís. Recorde que vaig traure la idea del bloc SócMestre.
Per descarregar les fotografies, clicar a la imatge de baix.
A algunes escoles ja s'introdueix a P5 la lletra lligada. Navegant per internet he trobat aquesta pàgina prou interessant. Pots crear la teua pròpia plantilla de cal·ligrafia per a que la copien els alumnes. Està molt bé perquè es poden escriure textos coneguts pels xiquets/es per a motivar-los més.
Aquesta eina està pensada per al cicle inical de Primària, però es podria adaptar. Pots triar la pauta montessori, línia simple o quadrícula i, a més, pots utilitzar diferents tipus de lletres (MeMima, Massallera, MamutP). Fins i tot, es tria el número de línies per copiar.
Font: CEIP Obert (Tècniques d'estudi, els deures a casa, recursos per a pares i mares i molt més d'un Ceip Obert a tothom). Web de recursos més enfocada a Primària.
Sé que és una activitat típica a infantil, però no m'he pogut aguantar de penjar-la, perquè ha quedat molt bonic el resultat.
Passos que s'han seguit:
Observem les fulles que cauen al pati.
Les portem a la classe i mirem de quins colors són.
Observem fotografies de boscos i arbres a la tardor i també ens fixem en els colors.
Presentem la fitxa i proposem als alumnes de pintar a ditades la fulla de color blanc amb els colors de la tardor: groc, marró, roig i taronja. Ho fem en dues sessions: la primera pintem amb dos colors i a l'altra amb els dos que queden.
Penjar orgullosament el resultat al passadís ;)
Aquest treball s'ha fet a P3, però també es pot fer perfectament a les classes de 4 i 5 anys.
Aquesta és la meua felicitació per a aquest dia tan especial, espere que us agrade!
Si us ha fet un salt el cor amb aquest vídeo, ací us adjunto un mail que em van enviar ja fa temps i que té molt a vore amb el tema:
UNA SONRISA PARA AQUELLOS TIEMPOS
Te acuerdas de...
- Aquel tiempo, cuando las decisiones importantes se tomaban mediante un práctico... 'Pito-pito gorgorito... ¿dónde vas tu tan bonito?'... A la era verdadera... pim pom fuera!' - Se podían detener las cosas cuando se complicaban con un simple...' No ha valido' o 'Eso no vale' o 'Trampa, noo, trampa' - Los errores se arreglaban diciendo simplemente....'Empezamos otra vez' - El peor castigo y condena era que te hicieran escribir 100 veces... 'No debo...' - Tener mucho dinero, solo significaba poder comprarte un helado o una bolsa de chucherías a la salida del cole... - Hacer una montaña de arena, podía mantenernos felizmente ocupados durante toda una tarde... - Para salvar a todos los amigos en las cogidas bastaba con un grito: '¡Por mí! ¡Por todos mis compañeros y por mí primero!' - Siempre descubrías tus más ocultas habilidades, a causa de un ' ¿A que no haces esto?' - No había nada más prohibido que jugar con fuego... - ¡TONTO EL ÚLTIMO! Era lo único que nos hacía correr como locos hasta que sentíamos que el corazón se nos salía del pecho... - El ladrón y policía era solo un juego para el recreo, y por supuesto era mucho más divertido ser ladrón que policía... - Los globos de aguaeran la más moderna, poderosa y eficiente arma que jamás se había inventado... - La mayor desilusión era solo haber sido elegidos últimos para el equipo del cole.... - Los hermanos mayores, eran el peor de los tormentos, pero también los más fieles y feroces protectores. - Nunca faltaban los caramelos que tiraban los Reyes Magos, ni el dinero que nos dejaba el RatoncitoPérez bajo la almohada... - ' GUERRA' solo significaba arrojarse tizas y bolas de papel durante las horas libres en clase... - Los helados y la leche con galletas constituían el grupo de los alimentos básicos y esenciales. - Quitar las ruedas pequeñas a la bici significaba un gran paso en tu vida. - El mayor negocio del siglo era conseguir cambiar los diez cromos repetidos por el que hacía tanto tiempo que buscabas.... - Hacer cabañas con ramas cuando íbamos de excursión al campo nos entretenía durante horas... Hasta que venían a avisarnos de que teníamos que marchar y llorábamos desconsolados... - Todos te admiraban si lograbas cruzar la comba mientras saltabas... - Era un gran tesoro si encontrabas trozos de escayola en los cubos de basura y poder dibujar en el suelo y jugar... - Sentarnos frente al televisor a las 5 en punto con los ojos desencajados para ver Barrio Sésamo - Creerte superman o supergirl.... y ponerte el 'babi' del cole a modo de capa mientras subidos en cualquier escalón deseabas con todas tus fuerzas poder volar como ellos... - Todas estas simples cosas nos hacían felices, no necesitábamos nada más que un balón, una comba y dos amigos con los que hacer el ganso durante todo el día... SI PODÉIS RECORDAR LA MAYORÍA DE ESTAS COSAS Y HE CONSEGUIDO QUE SONRIÁIS. ENTONCES SIGNIFICA QUE HABÉIS TENIDO UNA INFANCIA FELIZ...Y QUE TODAVÍA OS QUEDA DENTRO ALGO DEL NIÑO QUE ÉRAMOS NO HACE TANTO TIEMPO ASÍ QUE ENVÍA ESTO AL QUE NECESITE UN PEQUEÑO DESCANSO EN SU APRETADA Y AGITADA VIDA DE ADULTO O QUE ESTÁ ENTRANDO EN ELLA Y SE AGOBIA. ¡NUNCA PERDÁIS AL NIÑO QUE LLEVAMOS DENTRO! ÉL/ELLA DA SENTIDO A NUESTRA VIDA
I... ¡¡El último que lo lea, LA LLEVA!!!
Què bons aquells temps, veritat?
Doncs, a més, també he trobat alguns vídeos al youtube sobre aquelles sèries, dibuixos i pel·lícules que veíem quan erem menuts. Avui, m'he posat molt nostàlgica... aaaai...
Com a mestres, desitge que disfruteu amb l'ensenyament tant com ho feiem quan erem xiquets. És l'única manera de transmitir aquesta felicitat als vostres alumnes. Jo intente fer-ho.
Procés d'aquesta curiosa activitat (sobren les paraules):
Gràcies a les idees espontànies dels xiquets de Primària va sorgir aquesta activitat tan original. Es pot realitzar perfectament amb els alumnes d'Infantil, segur que es diverteixen un munt!
L'any passat les mestres de P5 (Fina, Vanessa i Rosamari) de l'escola on treballe van fer un projecte de treball durant l'hora a la setmana que anaven a l'aula de ciències. Aquesta presentació és la mostra de com va quedar al final.
L'altre dia els xiquets/es de 3 anys van conèixer una nova fruita de tardor: la mangrana. Van mirar com era per fora i per dins, la van tastar. Què dolça! Finalment van pintar els granets de la mangrana amb pintura de dits. I el resultat va ser aquest:
Deixe adjuntada la plantilla que vam utilitzar (Lluïsa, gràcies per la fantàstica mangrana que vas dibuixar, eres una artista!).
Fotografies per a sensibilitzar als xiquets/es sobre el tema de l'alimentació. També seria un material prou bo per a educació emocional.
Sempre es pot muntar una dramatització amb titelles fetes de verdures i fruites. Les poden fer el propis alumnes i ens podem inventar entre tots una història sobre l'alimentació.
Crec que funcionaria millor en xiquets/es de 5 anys, però no ho he portat mai a la pràctica perquè no he tingut l'oportunitat. Si algú ha fet alguna cosa pareguda, seria interessant que comentara com va eixir la cosa.
Actualització 13/12/08:Aquestes imatges pertanyen a un llibre que es diu "Vegetal como sientes". Els autors són Saxton Freymann i Joost Elffers; l'editorial Etuscania. Per saber més, cliceu a la imatge de la portada del llibre (accedireu a la web de l'editoral).
Una altra recepta seria amb ou, sucre i coco. Per cada ou afegim 100 g. de sucre i 100 g. de coco. Es poden arrebossar amb pinyons i es passen pel forn.
A continuació, està el text de l'últim conte que he explicat als meus alumnes: els follets sabaters. És un clàssic, segurament molts el coneixeu, però per si no és així, ací el teniu. Existeixen moltes versions, però la que més m'agrada és aquesta. Inclueix dos cançonetes molt fàcils per a que les canten els xiquets/es, és una manera de que participen i us ajuden a contar-lo.
El sabater es va alçar del llit i se'n va anar al seu taller. I quan va entrar, es va trobar dos parells de sabates ja fets! Sorprés una altra vegada, va vore que els clients començaven a fer fila a la porta de la seua sabateria. Resulta que l'home del dia anterior ho va explicar als seus amics i ells també en volien de sabates tan boniques i còmodes. Com el sabater no tenia prou sabates per tothom, els clients van començar a cantar:
La dona del sabater es va posar a la faena de seguida. Els va cosir uns pantalons de color roig, una casaca verda, una barretina lila i uns calcetins a ratlles plens de cascabells.
Tinc que donar les gràcies a tota la gent que s'ha molestat en fer un clic per contestar aquest primer test. La veritat és que m'haveu donat forces per continuar amb el bloc ja que ha tingut una bona rebuda. Encara que els resultats han sigut molt bons, no deixeu d'enviar-me sugerències per anar millorant-lo així com també comentaris, crítiques, idees... el que vulgueu.
Portada: Nom de la classe.
Pàg. 1: Mascota de la classe.
Pàgines successives: Exemple de nom 1
Pàgines successives: Exemple de nom 2
Penúltima pàg.: Mestres de la classe
Última pàg.: Grup-classe
Contraportada: Collage de fotos
Aquest és el resultat:
LES FULLES CAUEN DELS ARBRES
Font: CEIP Obert (Tècniques d'estudi, els deures a casa, recursos per a pares i mares i molt més d'un Ceip Obert a tothom). Web de recursos més enfocada a Primària.
Passos que s'han seguit:
El resultat final
Deixe adjuntada la plantilla que vam utilitzar (Lluïsa, gràcies per la fantàstica mangrana que vas dibuixar, eres una artista!).
Sempre es pot muntar una dramatització amb titelles fetes de verdures i fruites. Les poden fer el propis alumnes i ens podem inventar entre tots una història sobre l'alimentació.
Actualització 17/12/08: Al bloc Poesia Infantil i Juvenil han publicat una entrada utilitzant aquestes imatges afegint uns quants poemes de la Isabel Barriel sobre els aliments. Els ha quedat molt bé! I ací us deixe l'enllaç: Fruites i poesia amb sentiments (poemes infantils vegetals amb un calendari vegetarià.
Per a fer aquesta manualitat necessitem:
A continuació l'enganxem damunt de la fulla de cartolina i li donem una capa de barnís amb el pinzell.
Els deixem eixugar i ja tenim acabats els caragols-castanyes!
