Un conte de primavera: "La papallona"

Vet aquí que una vegada hi havia una papallona molt bonica i rebonica, tota plena de colors, que vivia en un prat de flors.

Un dia la papallona estava dormint.

Va sentir uns sorolls que la van despertar i va dir:

- Aaaaahhh! Oh quin soroll! Quin soroll més fort! Què està passant?

I, volant i volant, cap als ocells se’n va anar:

- Bon dia, ocells!
- Bon dia, papallona!
- Per què esteu tan esverats?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És el cel més blau.
- El cel més blau? No ho entenc!
- Ves i pregunta-ho a les formigues i elles t’ho explicaran.

I, volant i volant, cap a les formigues se’n va anar:

- Bon dia, formigues!
- Bon dia, papallona!
- Per què esteu tan esverades?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És sortir fora de casa.
- Sortir fora de casa? No ho entenc!
- Ves i pregunta-ho a la marieta i ella t’ho explicarà.

I, volant i volant, cap a la marieta se’n va anar:

- Bon dia, marieta!
- Bon dia, papallona!
- Per què estàs tan esverada?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És estar tots més contents.
- Estar tots més contents? No ho entenc!
- Ves i pregunta-ho al cargol i ell t’ho explicarà.

I, volant i volant, cap al cargol se’n va anar:

- Bon dia, cargol!
- Bon dia, papallona!
- Per què estàs tan esverat?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És anar a passeig.
- Anar a passeig? No ho entenc!
- Ves i pregunta-ho als cucs i ells t’ho explicaran.

I, volant i volant, cap als cucs se’n va anar:

- Bon dia, cucs!
- Bon dia, papallona!
- Per què esteu tan esverats?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És el terra més calent.
- El terra més calent? No ho entenc!
- Ves i pregunta-ho a les flors i elles t’ho explicaran.

I, volant i volant, cap a les flors se’n va anar:

- Bon dia, flors!
- Bon dia, papallona!
- Per què esteu tan esverades?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És el sol que escalfa més.
- El sol que escalfa més? No ho entenc!
- Ves i pregunta-ho a l’abella i ella t’ho explicarà.

I, volant i volant, cap a l’abella se’n va anar:

- Bon dia, abella!
- Bon dia, papallona!
- Per què estàs tan esverada?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És un prat tot ple de flors.
- Un prat tot ple de flors? No ho entenc!
- Ves i pregunta-ho al sol i ell t’ho explicarà.

I, volant i volant, cap al sol se’n va anar:

- Bon dia, sol!
- Bon dia, papallona!
- Per què estan tots tan esverats?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És... el cel més blau.
És sortir fora de casa.
És estar tots més contents.
És anar de passeig.
És el terra més calent.
És un prat tot ple de flors.
És que jo, el sol, escalfo més.
I és la papallona volant de flor en flor.
Ho entens, papallona?
- Sí, ara ja ho entenc!

I, volant i volant, tota contenta va cridant:

- Visca, visca, és primavera, és primavera!

Extret del recull "Contes per parlar" de l'Editorial Eumo.