26 d’octubre 2008

La castanyera

L'altre dia, buscant imatges de la castanyera per internet amb Noelia (una companya), vam trobar el conte. Sí, ja ho sé: vaja una novetat. Però és que Noelia es va alegrar molt perquè sempre tenia pendent pintar-lo i li tocava demanar-lo a algú quan el necessitava. A més, està molt currat i a mi també m'agrada encara que jo si que vaig fer la faenada de pintar-lo i ja el tinc. Per tant, he decidit penjar-lo al bloc per si hi ha alguna altra persona que li passa com Noelia i així es pot estalviar la faena.

HI HAVIA UNA VEGADA UNA VELLETA QUE VIVIA EN UNA CASA DEL BOSC.
ERA LA CASTANYERA.
LA CASTANYERA PORTAVA SEMPRE UNA FALDILLA MOLT LLARGA, UN MOCADOR AL CAP I UN CISTELL A LA MÀ.

UN DIA VA ARRIBAR AL BOSC, VA VEURE CASTANYES PER TOT ARREU I VA DIR:

- OH, QUANTES CASTANYES! QUÈ CONTENTA ESTIC!

I ES VA POSAR A COLLIR CASTANYES. I VINGA A COLLIR CASTANYES. I DEIA:

- CASTANYA..., AL CISTELL!
- CASTANYA..., AL CISTELL!

I CASTANYA QUE AGAFAVA AL CISTELL LA POSAVA.

QUAN LA CASTANYERA VA TENIR EL CISTELL BEN PLE DE CASTANYES, SE'N VA ANAR AL POBLE ON TENIA LA SEVA PARADETA.

VA ENCENDRE EL FOC DE LA TORRADORA PER PODER TORRAR LES CASTANYES.

VA AGAFAR LES CASTANYES DEL CISTELL I...

LA CASTANYERA ES VA ESVERAR. VA COMENÇAR A BUSCAR LES CASTANYES PER TOT ARREU I CRIDAVA:

- CASTANYES, ON SOU? CASTANYES, ON SOU?

NINGÚ NO CONTESTAVA. LES CASTANYES NO HI EREN.

TOT D'UNA ES VA POSAR A PLOURE I ENTRE LES GOTES QUE REBOTIEN A TERRA, LA CASTANYERA VA VEURE..., UNA CASTANYA QUE CAMINAVA!!!

- COM POT SER? LES CASTANYES NO CAMINEN PAS! OH, I UNA ALTRA CASTANYA QUE CAMINA! PERÒ..., SI TENEN BANYES I TOT!! QUÈ HE FET?! HE COLLIT CARGOLS I NO PAS CASTANYES!

HI HAVIA CASTANYES PER TOT ARREU: AL TERRA, A LA PARET, A LA CADIRA, A LA TORRADORA...

HAURÉ D'ANAR AL BOSC UN ALTRE COP! JA CAL QUE CORRI...

ELS NENS DE L'ESCOLA AVIAT VINDRAN I NO TINDRÉ LES CASTANYES TORRADES!

QUAN LA CASTANYERA VA ARRIBAR AL BOSC, VA DIR:

- PER NO EQUIVOCAR-ME CANTARÉ LA CANÇÓ DEL "CARGOL, TREU BANYA" , I SI SÓN CASTANYES, NO TRAURAN LES BANYES.

CARGOL TREU BANYA,

PUJA A LA MUNTANYA.

CARGOL TREU VI,

PUJA AL MUNTANYÍ.

QUAN VA ACABAR DE CANTAR LA CANÇÓ VA MIRAR LES CASTANYES I VA DIR:

- AQUESTA VEGADA L'HE ENCERTADA.

I SE'N VA TORNAR CAP A LA SEVA PARADETA.

VA COMENÇAR A TORRAR LES CASTANYES, I MOLT CONTENTA ES VA POSAR A CRIDAR:

"CASTANYES!
CASTANYES BEN TORRADES,
CALENTES I FUMADES!"

ELS NENS, QUAN LA VAN SENTIR, CORRENTS HI VAN ANAR.

I AIXÍ ACABA LA HISTÒRIA DE LA CASTANYERA QUE UN DIA VA AGAFAR CARGOLS AMB BANYES PENSANT-SE QUE EREN CASTANYES.

Y CONTE CONTAT, JA S'HA ACABAT!


Actualització 4/4/09: Conte extret de la web del CEIP Gras i Soler (Esplugues de Llobregat, Barcelona).

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Buscant informacions vàries per internet he arribat al conte de la Castanyera àmpliament conegut! Aquestes imatges (pintades per una mestra) i el text, l'heu extret íntegrament de la web d'un centre educatiu. És excel.lent trobar i compartir recursos, però també penso que estaria bé que esmentessiu el lloc d'on provenen els recursos.

Estrella ha dit...

Tens tota la raó. Aquesta entrada la vaig elaborar al començament i sóc conscient que podria haver tingut algun error. Però dels errors s'aprén, no? Ara intente sempre enllaçar el lloc d'on surt la informació. Moltes gràcies per dir-ho. De seguida ho actualitze.