22 d’agost 2011

Un regalet inesperat

Inesperat perquè ve des del País Vasc i no pensava que allí també seguiren aquest bloc. A més, no sé què passa últimament que tot són obsequis, premis i alegries!!

Blanca Besga del bloc "Actividades para Educación Infantil" vol compartir amb altres mestres meravelloses com ella, aquest detallet que li ha fet la seua neboda Marta.
A que és bonic?

Moltíssimes gràcies per aquesta dedicatòria, Blanca! És un orgull saber que per a tu sóc una gran mestra! Encara m'emocionaré i tot... T_T

7 comentaris:

Lídia ha dit...

La veritat és que aquest tipus de detalls, que no es paguen amb diners, són els que més emocionen perquè valoren la vàlua de qui els rep!

Estrella ha dit...

Lídia, sempre me deixes unes frases precioses!! He visitat el teu bloc i pense que és una meravella el que feu amb els teus fills! Saps què? M'has pillat generosa, jejeje. Aquesta imatge també és molt adequada per a tu, m'encantaria que la lluires al teu bloc, supermestraaaa!!

Lídia ha dit...

Ara sóc jo la que s'ha emocionat però moltíssim!!!! Moltes gràcies per la teva valoració de la feina que fem els meus fills i jo, reflectida en el nostre bloc i moltes gràcies també per valorar-me com a mestra, ara en excedència i dedicada 100% a l'educació de les quatre joies que tinc a casa!!!! Molts petons i una forta abraçada. Esperem que ens continuïs visitant car sempre és i serà un plaer compartir amb qui et comprèn! Gracis, Estrella i no permetis mai que la teva llum s'apagui i menys amb els nens/es car se sentirien perduts i a obscures sense la llum de la teva espontaneïtat, creativitat i amor que tan bé els guia.

Estrella ha dit...

Guauuuuuuuu, eres un solet però molt graaaaaaan!! Quina joia de seguidora que tinc, és un orgull comptar amb les teues visites i paraules! Estigues segura que estaré prop de tu sempre. Com veus ja he afegit el teu bloc als meus favorits i als meus llistats d'enllaços interessants ;)

Muuuuuaks!

Lídia ha dit...

És un orgull molt gran per mi que una persona conscient, culta, treballadora, entusiasta, creativa, espontània i, a més mestra per vocació (que no són la majoria) com tu, em valori com a persona així com també, la meva tasca educativa i més, en uns moments en els que tinc a Serveis Socials al damunt per fer homeschooling, doncs el treballador social de la meva població ho considera absentisme escolar (que no hi té res a veure car els casos d'absentisme, com ja saps, són nens/es i joves desatesos per llurs famílies que no van a l'escola per estar al carrer, normalment amb bandes)El respecte, la valoració i els estímuls positius són la millor medecina per pujar la moral i no perdre la força per continuar lluitant pel que creus correcte i just malgrat altres no ho comparteixin. Moltíssimes gràcies pels estímuls tan tan i tan positius que m'has donat!!!! Ah! I moltes gràcies també pel detall de compartir la troballa que has fet avui, li haurem de fer una ullada! Petons sincers!

Estrella ha dit...

Lídia, pel que em comentes veig que eres una gran lluitadora. Ja m'agradaria a mi tindre la teua valentia!! Jo sempre he defensat que l'escola pot estar a casa, trobe molt honorable que els pares estiguen completament al càrrec de l'educació dels seus fills. És meravellós! És una cosa que avui en dia no es veu quasi gens (el sistema y la societat actual no ho permeten...). I bé, està clar que tot té els seus pros i contres. Jo disfrute molt quan tinc una aula d'infantil per a mi soleta!
Saps? Jo li diria el teu treballador social que mirara el vostre bloc. Veuria que esteu molt implicats en guiar als vostres fills cap a l'aprenentatge. Quants pares són així??
Feu una tasca molt loable! Sí, senyora!

Lídia ha dit...

Moltes gràcies pel teu recolzament, des d'aquesta comprensió i respecte que tens i que tant costa de trobar avui en dia car, com molt bé expresses, el sistema i la societat no mostren tolerància i respecte perquè NO HO PERMETEN i caldria analitzar-ne els seus per quès car no són coherents ni lògics.
Per cert!!!! :)Quan jo estava a l'aula també m'ho passava molt bé i, de fet, sempre he dit i diré que els meus grans mestres han estat els meus alumnes doncs em van fer aprendre molt al llarg dels meus 25 anys de docència. Ara estic vivint una altra etapa de la meva vida que també és molt enriquidora i, sobretot, diferent dins del que en podríem dir àmbit educatiu. Ser mare i tot el que comporta va canviant la teva vida i, a vegades hi ha circumstàncies favorables però també arriben les que no ho són, és aleshores que has de canviar i lluitar si les vols millorar. Educar els meus fills a casa podent oferir-los tots els coneixements adquirits en el meu bagatge docent i, sobretot, poder fer una vida lliure, sense horaris ni pressions, és tota una altra experiència digne de viure i experimentar!!!! Molts petons Estrella! Ah! I si encara treballés a l'escola no ens hauríem conegut perquè entre l'escola, i tota la feina que comporta, i 4 fills, sense els pares, no podria fer ni gaudir del bloc i les portes que m'ha obert! Bona nit, guapísima!